Unitat d’Investigació en Psicologia de l’Esport i clima motivacional
20 de de juliol de 2016
A pesar de la creença generalitzada respecte al fet que participar en algun esport afavoreix el benestar, segons explica la profesora Isabel Balaguer, Directora de la Unitat d'Investigació de Psicologia de l'Esport de la Universitat de València; els investigadors que han estudiat els efectes de la dita participació han trobat tant efectes positius com negatius. Per tant, la participació esportiva no és en si mateixa ni positiva ni negativa, sinó que depén de la forma en què es viu l’experiència.
Promoció del benestar i dels estils de vida saludables
19 de de juliol de 2016
En el nou marc de política comú de l'Organització Mundial de la Salut, en el seu Comité Regional per a Europa, s’inclou com a objectiu per a l’any 2020 “millorar significativament la salut i el benestar de la població”. Segons Isabel Balaguer i Isabel Castillo, ambdues docents de la facultat de Psicologia de la Universitat de València, l’interés per promoure el benestar humà, fi últim de la psicologia, s’ha vist reflectit en nombrosos actes públics, com importants discursos, codis deontològics o treballs científics.
Fins a quin punt és positiva la intervenció biopsicosocial en els cuidadors?
6 de de juliol de 2016
Les professores Amelia Díaz del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València i Teresa Lanjón, infermera i psicòloga de l’Hospital Clínic Universitari de València; presenten un programa d’intervenció de tipus biopsicosocials que pot adaptar-se a diferents tipus de cuidadors. Aquest inclou variables psicosocials adscrites al camp de la psicologia, i variables biològiques, adscrites al camp de la infermeria.
“La Salut del Cervell” implica l’aptitud cognitiva, el benestar emocional i el manteniment de la salut en general
29 de de juny de 2016
Un estudi elaborat per Rosa Redolat i Patrícia Mesa-Gresa, ambdues professores de Psicologia en la Universitat de València, determina que existeixen “factors de risc modificables” per a millorar l’envelliment cognitiu. D’aquesta forma, atenent a aquests es podrien plantejar noves estratègies per a mantenir la vitalitat cognitiva durant tota la vida.